¡Bon dia! 

Hui parlarem d'allò que vam tractar i reflexionar a la classe del passat dijous. A aquesta classe, vam parlar i reflexionar sobre els tres grans Paradigmes, considerats en les Ciències Socials, per a la intervenció socioeducativa.

Per una part tobem el Paradigma Positivista o Tecnològic, que situa l'educació com una tecnología social, segons aquest paradigma la ciència i la realitat són objectives i tots els problemes tenen una solució científica.

 Per altra part, el Paradigma Interpretatiu, veu l'educació com a una interacció social, per a aquest paradigma, la realitat mai pot ser objectiva, ja que hi ha tantes realitats com subjectes. El seu objectiu és el desenvolupament personal.

  Per últim, tenim el Paradigma Crític, que proposa l'educació com a un procés polític, la realitat  té una subjectivitat social, es constitueix en les classes socials, i el seu objectiu és l'emancipació dels individus.

A mode de reflexió, hem de pensar com volem que siga la nostra educació, quin procés educatiu volem per a les persones. Nosaltres ho tenim clar, volem una educació conjunta, que incloga tots aquests paradigmes, el positivista o tecnològic per a que se'ns donen dades objectives. A partir d'aquestes dades, l'educador ha d'ajudar a pensar i reflexionar sobre aquestes, per a que es desenvolupen personalment (Paradigma Crític) i que desenvolupen el seu propi coneixement, és a dir, que s'emancipen (Paradigma Crític).

Proposem un debat per a enriquir-nos: Esteu d'acord amb nosaltres? Què penseu sobre la nostra reflexió?

Mireia Calero, Angela Jané, Andrea Madramany, Maria Pilar Muñoz.